El verb interrompre, així com tots els derivats del verb rompre, és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no s'afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (interrompo i no interrompeixo, interrompi i no interrompeixi, etc.).

Present d'indicatiu
interrompo, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen

Present de subjuntiu
interrompi, interrompis, interrompi, interrompem, interrompeu, interrompin

Imperatiu
interromp, interrompi, interrompem, interrompeu, interrompin

D'altra banda, cal recordar que aquest verb no presenta irregularitats ortogràfiques i que, per tant, la o del radical es manté també en posició àtona: interrompem (i no interrumpem).